L’Arte Asturianu surde col nacimientu de la Monarquía Asturiana, a partir del sieglu IX. Ye una arte únicu estrechamente venceyáu al primer reinu cristianu de la Península Ibérica y del qu’entá queden numberosos exemplos. La peculiar y sorprendente trayectoria de la monarquía asturiana dende la so fundación nel sieglu VIII, tres la invasión musulmana, hasta’l treslláu de la capital del reinu a la ciudá de Lleón dexó pa la hestoria un arte magníficu y de revesosu orixe. Esti arte y arquitectura diose en llamar Arte Asturianu. L’arte asturianu, anque s’atopa entroncáu llixeramente col visigóticu anterior, tien gran autonomía de formes y soluciones novedoses, más venceyaes, inclusive al arte carolinxu y bien especialmente al tardorromanu. Tien el so llugar de desarrollu na estensión que tuvo la monarquía asturiana nes primeres fases de la reconquista. Ye dicir abarca xeográficamente la franxa norte atlántica Asturies y Cantabria y Galicia Cronolóxicamente, l’arte asturianu abarca dende los primeres momentos del reinu d’Asturies, tres l’impactu de la invasión musulmana y la posterior reorganización cristiana nel norte (sieglu VIII) hasta les últimes manifestaciones propies del sieglu X, onde atopamos influencies yá mozárabes. Otra idea qu’hai que resaltar ye que, anque lo más sobresaliente que mos llegó d’esti arte ye l’arquitectura, tamién se manifestó n’otros terrenos artísticos, como la escultura, la pintura y la orfebrería.
Visita l'arte asturianu:
Cámara Santa, Iglesia de Santuyano de Uviéu, Iglesia de Samiguel de Liño, Iglesia de San Pedro de Nora, Iglesia de San Salvador de Priesca, Iglesia de Santa María de Bendones, Iglesia de San Tiso El Real, Iglesia de San Salvador de Valdediós o “El Conventín”, Iglesia de Santo Adriano de Tuñón, San Andrés de Bedriñana, La Foncalada, Iglesia de Santiao de Gobiendes, Palacio de Santa Maria del Naranco, Santa Cristina de L.lena y Santianes de Pravia.