La Reserva Natural Parcial de la Ría del Eo entiende una superficie del estuariu dientro de los conceyos de Castropol y A Veiga, que los sos llendes tán formaos pola punta de la Espiela, al altor de la punta de la Cruz, na esquina septentrional, hasta Figueres y la carretera nacional N-634, que sirve de llende oriental. Esta vía tien de siguise hasta A Veiga, dende onde se toma la esviación escontra Miou y Louteiro, para trazar una llínea recta hasta la localidá lucense de Villafernando, pero ensin degolar la comunidá gallega, obviamente. Envaloróse unu llargor alredor de 12 km con una superficie total d'unos 14 km2.

Esta ría, drenada pola cuenca hidrográfica del Eo, tien unu llargor total d'unos 14 km hasta A Ría d'Abres, llugar hasta onde llega la influencia de les pleamares vives para condiciones de estiaje del ríu o caudales mínimos que s'estienden mientres el branu ya, inclusive, la seronda cuando la seca enllargar más de lo habitual. Nos 9’5 km entendíos ente la desaguada y A Veiga, el trazáu de la ría ye rectilliniu norte-sur, por cuenta de que la exa del valle instalar sobro una gran falla paleozoica. A partir d'A Veiga, trazar del valle camuda a una dirección sursuroeste-nornoreste nos 4’5 km hasta la cola estaurina o tramu final, onde se fai esclusiva l'actividá fluvial.

Coles mesmes, dende'l cantu costeru esternu hasta la punta Veloso (norte del ancón d'El Torrón), el rellenu sedimentariu atópase flanqueado por cantiles estuarinos, a que'l so pie estender sableres de cantares mal evolucionaes y sableres mistes de cantares, graves y arenes, xeneraes polos aguaxe internos al soplar el vientu sobro la superficie de l'agua mientres los episodios cíclicos de la pleamar.

Les agües salines, con una mayor densidá, asitiar por debaxo de les duces y lleguen hasta la Junqueira, a unos 10’5 km de la desaguada, para marees vives y caudales de estiaje. Consideraes na so globalidad, les agües entemécense totalmente, magar pueden pasar por estadios d'amiestu parcial para caudales d'avenida o de riada y marees muertes. Sicasí, mientres un ciclu mareal (12 hores y 25 minutos aprosimao), l'estuariu puede pasar polos trés estadios evolutivos característicos; mientres el baxamar, nel estuariu internu les agües duces asítiense sobre les salaes, siendo d'amiestu parcial nel segmentu entemediu (el caudal mareal ye mayor que'l fluvial) y verticalmente homoxéneu (el caudal mareal ye muncho mayor que'l fluvial) o d'amiestu total de les agües nel esternu.