L’interior del occidente asturianu ye tierra de vaqueiros d’alzada, unes xentes socialmente marxinaes y que sobrevivíen curiando del ganáu nes brañes desocupaes dende’l sieglu XIV hasta va bien poco, na metá del sieglu XX, anque anguaño queden dalgunos que caltienen la tradición. 

Esta ruta percuerre varies de les antigües brañes vaqueires, mientres qu’otra variante más llarga camina tamién ente un parque eólicu. Arranca a los pies de la ilesia de Samartín de Lluiña, conocida popularmente como la Catedral de los Vaqueiros, pa dempués empobinase a baxar al ríu Uncín, onde se toma’l camín que trescurre peles faldes de la Sierra del Pumar, cola que se gana altura y dende onde podemos ver una panorámica con tolos pueblos del conceyu Cuideiru. 

En llegando a les faldes de Llan de Cubel, la ruta pon rumbu pa Teixidiel.lu y, dende ellí, la ruta camina de vuelta peles brañes vaqueires hacia Samartín, pasando per Folgueirúa, La Puerca, Gal.lineiru y El Cuetu (dalguna braña ta abandonada, anque otres tan adaptaes pa ser casa rural), pa llegar a la ilesia dende la qu’entama esta ruta.

Esti trazáu ye l’orixinal, anque si yes un gran caminante, convidámoste a que faigas el percorríu pela variante llarga, que nun va per Teixidiel.lu, sinón que llega hasta Llan de Cubel y va pel Camín de los Asturianos hasta llegar a Brañaseca (una de les poques brañes que caltién población anguaño), dende onde se retoma la ruta principal y principia la subida pa Teixidiel.lu. Si lo tuyu ye facer senderismu y conocer la cultura d’Asturies esta ye, ensin dulda, la to ruta.