{"id":7621,"date":"2023-01-10T19:12:42","date_gmt":"2023-01-10T18:12:42","guid":{"rendered":"https:\/\/verasturies.com\/?p=7621"},"modified":"2023-01-10T19:12:43","modified_gmt":"2023-01-10T18:12:43","slug":"el-camino-primitivo-de-santiago-en-el-tramo-de-grandas-de-salime","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/verasturies.com\/ast_ast\/el-camino-primitivo-de-santiago-en-el-tramo-de-grandas-de-salime\/","title":{"rendered":"El Cam\u00edn Primitivu de Santiago nel tramu de Grandas de Salime"},"content":{"rendered":"<p>El tramu que trescurre dende Grandas de Salime hasta la provincia de Lugo en Galicia ye\u2019l tramu m\u00e1s antiguu de pelegrinaci\u00f3n del Cam\u00edn de Santiagu, declar\u00e1u Patrimoniu de la Humanid\u00e1 pola Unesco. Nel a\u00f1u 1222, el rei Alfonsu IX ot\u00f3rga-y a esti trechu&#8217;l privilexu de convertise nun pasu oblig\u00e1u de pelegrinaxe, reviviendo una villa que cunta con una hestoria que se remonta al Neol\u00edticu. Y\u00e1 nesti periodu la comarca cuntaba con delles construcciones megal\u00edtiques, como ye\u2019l casu del castru Chao Samart\u00edn, fund\u00e1u a fines de la Ed\u00e1 del Bronce, y habit\u00e1u a lo llargo de cuasi un mileniu. Constituy\u00eda \u00fan de los epicentros fortificaos m\u00e1s importantes del territoriu. Dempu\u00e9s del terremotu qu\u2019arras\u00f3&#8217;l pobl\u00e1u baxo\u2019l dominiu romanu nel sieglu II, esti sigui\u00f3 empleg\u00e1ndose como cementeriu hasta el final de la Ed\u00e1 Media.<\/p>\n\n\n\n<p>La primer llocalid\u00e1 del conceyu de Grandas de Salime qu\u2019atraviesa\u2019l Cam\u00edn Primitivu de Santiagu ye La Mesa, que cunta con un agospiu pa pelegrinos y con una ilesia del sieglu XVII, dedicada a Santa Mar\u00eda Madalena. La siguiente parada ye Buspol, una peque\u00f1a llocalid\u00e1 onde atopamos la capillina de Santa Marina de Buspol, llevantada nel sieglu XIV, la cuala agospia nel so cruceru una de les campanes de bronce m\u00e1s antig\u00fces d\u2019Asturies, datada del a\u00f1u 1327. Estil llugar, asina mesmo, acoy\u00f3 nel pas\u00e1u un hospital dedic\u00e1u a los pelegrinos. A continuaci\u00f3n, entamar\u00e1\u2019l descensu pel banz\u00e1u de Salime, una obra de proporciones colosales puesta en marcha nel a\u00f1u de 1954. Dende\u2019l miradoriu Boca de la Ballena, dise\u00f1\u00e1u pol arquitectu Joaqu\u00edn Vaquero, pue observase&#8217;l magn\u00edficu paisaxe qu\u2019ofrez el banz\u00e1u.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El pobl\u00e1u de Vistalegre, al que aportamos pela carretera AS-14 n\u2019ascensu hacia Grandas, la capital del conceyu, constituy\u00f3 antiguamente\u2019l llugar de residencia de los obreros que trabayaron na construcci\u00f3n del banz\u00e1u. Dende un establecimientu hoteleru pue contemplase tami\u00e9n la grandiosid\u00e1 del mesmu. Abandonando la carretera pel desv\u00edu del <em>P\u00e9njamo<\/em>, contin\u00faa\u2019l cam\u00edn per una senderu arbol\u00e1u que dirixe hacia la villa de Grandas.<\/p>\n\n\n\n<p>Na llocalid\u00e1 de Grandas at\u00f3pense dellos puntos d\u2019inter\u00e9s como pue ser la Colexata El Salvador. Esta ilesia \u00f1aci\u00f3 al rodiu del Cam\u00edn Primitivu de Santiagu, mencionada per primer vegada nel a\u00f1u 1186. N\u2019ella confl\u00fain dellos estilos arquitect\u00f3nicos, dende\u2019l rom\u00e1nicu, el g\u00f3ticu y el barrocu. Ta asitiada nel centru de la villa y termin\u00f3 de construyise nel sieglu XIX cola fin d\u2019un p\u00f3rticu de mediu puntu, llugar d\u2019agospiu de los pelegrinos. Per otru llau, ta&#8217;l Mus\u00e9u Etnogr\u00e1ficu, fund\u00e1u nel 1984, llugar onde se conserven, recreen ya investiguen la vida nel occidente asturianu, incorporando tanto oxetos de distintes zones d\u2019Asturies los que m\u00e1s, como de la Pen\u00ednsula y del \u00e1mbitu europ\u00e9u. Otros llugares d\u2019inter\u00e9s son la Capiella del Carme, del sieglu XVIII, la Casa de Linera, del XVI, y la Casa Rom\u00e1n, un edificiu palaciegu del XVIII.<\/p>\n\n\n\n<p>En Grandas entama la \u00faltima etapa del cam\u00edn primitivu n\u2019Asturies. Son 13,19 quil\u00f3metros hasta la frontera en continua ascensi\u00f3n. Pel Cam\u00edn vamos atravesar aldees como Cereixeira, Castro, Xestoselo y Penafonte, y amplios espacios naturales. Tami\u00e9n vamos atopar un patrimoniu cultural bien rico, destacando\u2019l xacimientu arqueol\u00f3xicu del Chao Samart\u00edn, declar\u00e1u Bien d&#8217;Inter\u00e9s Cultural en 2014 y al que se venceya un modernu centru d\u2019interpretaci\u00f3n. N\u00e9l esp\u00f3nense bona parte de les pieces d&#8217;inter\u00e9s atopaes nes distintes escavaciones arqueol\u00f3xiques realizaes nel castru. El patrimoniu cultural ye \u00fanicu. Ta form\u00e1u na so mayor parte por capiyines (como les de Malneira y Padraira), ilesies parroquiales de gran inter\u00e9s como la de Penaseita, y casones t\u00edpiques de l&#8217;arquitectura tradicional de la zona.<\/p>\n\n\n\n<p>Na recta final del cam\u00edn pel conceyu pue apreciase la sierra de Pedras Apa\u00f1adas, nomada asina porque habr\u00eda una montonera de piedres depositaes polos caminantes, como na Cruz de Ferro. Bustelo del Cam\u00edn ye la \u00faltima llocalid\u00e1 del tramu asturianu, que despide a los pelegrinos enantes de cruciar a tierres gallegues.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El tramu que trescurre dende Grandas de Salime hasta la provincia de Lugo en Galicia ye\u2019l tramu m\u00e1s antiguu de pelegrinaci\u00f3n del Cam\u00edn de Santiagu, declar\u00e1u Patrimoniu de la Humanid\u00e1 pola Unesco. Nel a\u00f1u 1222, el rei Alfonsu IX ot\u00f3rga-y a esti trechu&#8217;l privilexu de&#8230;<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":7624,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[306,305],"class_list":["post-7621","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-curiosidades-curiosidades","tag-camino-de-santiago","tag-grandas-de-salime"],"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/verasturies.com\/ast_ast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7621","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/verasturies.com\/ast_ast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/verasturies.com\/ast_ast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/verasturies.com\/ast_ast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/verasturies.com\/ast_ast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7621"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/verasturies.com\/ast_ast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7621\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/verasturies.com\/ast_ast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7624"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/verasturies.com\/ast_ast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7621"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/verasturies.com\/ast_ast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7621"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/verasturies.com\/ast_ast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7621"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}