Según los estudios fechos dende mediaos del sieglu 19, paez ser qu’ente los festexos célticos que se celebraben en llugares como Éire alredor de los ciclos anuales, y les sos fases intermedies, taba’l conocíu como Imbolc, xeneralmente’l 1 de febreru, festexu que tamién tá relacionáu al de la irlandesa Brigit, alredor del 2 de febreru. El mesmu día, esiste na Península’l festexu de Santa Bríxida, y el de La Candelaria, que tá munchu más espardíu, y el 3 festéxase San Blas.

Imbolc yera un festexu venceyáu al sol y al mediu tiempu ente iviernu y primavera, nel que Brigit taría presente con voz propia, anque seyan coincidentes nes feches de celebración, representen coses distintes, Imbolc ye un tiempu y Brigit, la brillante, ye una divinidá creadora tamién venceyada a la lluna.

Ente les distintes actividades que se producen nesos festexos, tán los venceyaos a la entrada la primavera, la llegada de la lluz, la metada del periodu invernal, la purificación col fueu de tierres y persones, a la fertilidá, a la curación d’afecciones de garganta, a les divinidaes de la tierra, a lo agrícola, a les grandes madres, etc.

Na tradición, dizse que Brigit, si facía sol, percorría la tierra esos díes pa recoyer lleña pal iviernu, polo que barruntaben que diba a durar tovía, y si llovía, nun salía porque nun diba a necesitar muncha más lleña, polo que l’iviernu daba les boquiaes.

Ente les distintes actividades que s’aconceyen pa recibir a Brigit, tá la de dexar una cincha o pañuelu nel ventán pa qu’al pasar per delantre les “bendiga”, y qu’asina tengan poderes d’abellugu y curativos.

Na parroquia de Xove, nel conceyu de Xixón, Asturies, al igual que n’otros llugares, tovía se fain unes rosquilles que depués de bendites, cómense como remediu escontra les afecciones de catarros y el gargüelu. N’otros llugares fainse bollos, lo que venceya’l festexu d’estos díes al mundu agrícola de les colleches, los ceriales, el pan, la fariña, la purificación con fueu de los campos, quema de payones, fogueres, etc.

Otra lleenda de Brígida cuenta que de ñeña non podía comer normal, y entós alimentábenla con llechi d’una vaca blanca coles oreyes coloraes, que na mitoloxía céltica tán enxareyaes a animales d’otros mundos. Una cosa más que conlleva’l festexu de Santa Brígida, por exemplu, en dellos llugares de Cáceres, ye que se tocaben les campanes p’amenorgar los temporales. Ello ye, qu’esti tema axúntase a la tradición de tocar les campanes p’afuxir al nuberu, la representación mitolóxica n’Asturies de les tormentes, y al usu d’esquiles en munchos de los mascaritos y guirrios como ritu de facelos sonar escontra lo malo, qu’afuxa la maldá, incluidos los temporales, dalgo que tamién tá nes manes de divinidaes como Brigit o La Vieya.