Güey traemos una ruta pol monte Naranco pa tola xente que vos encantara.

Nesti itinerariu cultural vamos ver trés paraes temátiques: el prerrománicu asturianu, el contestu xeolóxicu, y la vexetación.


En ciudá Naranco dende onde vamos entamar, vamos ver nel so empiezu un poblamientu más tremáu, con viviendes unifamiliares. El paisaxismu ta compuestu per praos, güertes, bloques de ribera o pumaraes.
De primeres del camín vamos ver una Quintana, y güertes llabraes. Na primer curva vamos atopar la fonte de la salú. Nesti trayectu vamos ver árboles, por casu, caducifolios. Vamos Llegar a Santa María del Naranco que s'atopa al marxen izquierdu de la carretera. Siguiendo la carretera a unos 300 m vamos atopar San Miguel de Lillo, otru monumentu del prerrománicu asturianu.


Saldremos del cursu de la carretera pa coyer la esviadura escontra la fonte de los pastores. Siguimos pela falda del monte, pa llegar a la carretera d'accesu. Na falda del monte Naranco vamos ver castaños, carballos y plantíos d'ocalitu, esta postrera una especie invasora n'Asturies, yá que ye d'orixe australianu.


Darréu, enllazaríamos cola esviadura para siguir la xubida al monte, hasta llegar a la esviadura, hasta l'altu de les antenes de comunicación. Equí vamos ver la erosión del monte en relación coles sos arestes. Destacar el picu paisanu que ye la parte final del itinerariu con una altitú de 657 m, tamién l'altu de raspiar que ye onde s'atopen les antenes de comunicación, esti tien una altitú de 628 m.


La formación del monte Naranco retrotrayer hasta fai 65 millones d'años. Ta compuestu por cayueles, caliares, arenisques y, carbones. Hai esplotaciones mineres de caliares na so contorna.


Vamos siguir pel área de descansu pa subir pol accesu al picu paisanu onde s'atopa'l Cristu de la salú y, a la fin d'esti itinerariu, onde vas poder esfrutar de les maraviyoses vistes.

Si quies más itinerarios calca nel enllaz..