El tramu que trescurre dende Grandas de Salime hasta la provincia de Lugo en Galicia ye’l tramu más antiguu de pelegrinación del Camín de Santiagu, declaráu Patrimoniu de la Humanidá pola Unesco. Nel añu 1222, el rei Alfonsu IX otórga-y a esti trechu’l privilexu de convertise nun pasu obligáu de pelegrinaxe, reviviendo una villa que cunta con una hestoria que se remonta al Neolíticu. Yá nesti periodu la comarca cuntaba con delles construcciones megalítiques, como ye’l casu del castru Chao Samartín, fundáu a fines de la Edá del Bronce, y habitáu a lo llargo de cuasi un mileniu. Constituyía ún de los epicentros fortificaos más importantes del territoriu. Dempués del terremotu qu’arrasó’l pobláu baxo’l dominiu romanu nel sieglu II, esti siguió emplegándose como cementeriu hasta el final de la Edá Media.

La primer llocalidá del conceyu de Grandas de Salime qu’atraviesa’l Camín Primitivu de Santiagu ye La Mesa, que cunta con un agospiu pa pelegrinos y con una ilesia del sieglu XVII, dedicada a Santa María Madalena. La siguiente parada ye Buspol, una pequeña llocalidá onde atopamos la capillina de Santa Marina de Buspol, llevantada nel sieglu XIV, la cuala agospia nel so cruceru una de les campanes de bronce más antigües d’Asturies, datada del añu 1327. Estil llugar, asina mesmo, acoyó nel pasáu un hospital dedicáu a los pelegrinos. A continuación, entamará’l descensu pel banzáu de Salime, una obra de proporciones colosales puesta en marcha nel añu de 1954. Dende’l miradoriu Boca de la Ballena, diseñáu pol arquitectu Joaquín Vaquero, pue observase’l magníficu paisaxe qu’ofrez el banzáu. 

El pobláu de Vistalegre, al que aportamos pela carretera AS-14 n’ascensu hacia Grandas, la capital del conceyu, constituyó antiguamente’l llugar de residencia de los obreros que trabayaron na construcción del banzáu. Dende un establecimientu hoteleru pue contemplase tamién la grandiosidá del mesmu. Abandonando la carretera pel desvíu del Pénjamo, continúa’l camín per una senderu arboláu que dirixe hacia la villa de Grandas.

Na llocalidá de Grandas atópense dellos puntos d’interés como pue ser la Colexata El Salvador. Esta ilesia ñació al rodiu del Camín Primitivu de Santiagu, mencionada per primer vegada nel añu 1186. N’ella conflúin dellos estilos arquitectónicos, dende’l románicu, el góticu y el barrocu. Ta asitiada nel centru de la villa y terminó de construyise nel sieglu XIX cola fin d’un pórticu de mediu puntu, llugar d’agospiu de los pelegrinos. Per otru llau, ta’l Muséu Etnográficu, fundáu nel 1984, llugar onde se conserven, recreen ya investiguen la vida nel occidente asturianu, incorporando tanto oxetos de distintes zones d’Asturies los que más, como de la Península y del ámbitu européu. Otros llugares d’interés son la Capiella del Carme, del sieglu XVIII, la Casa de Linera, del XVI, y la Casa Román, un edificiu palaciegu del XVIII.

En Grandas entama la última etapa del camín primitivu n’Asturies. Son 13,19 quilómetros hasta la frontera en continua ascensión. Pel Camín vamos atravesar aldees como Cereixeira, Castro, Xestoselo y Penafonte, y amplios espacios naturales. Tamién vamos atopar un patrimoniu cultural bien rico, destacando’l xacimientu arqueolóxicu del Chao Samartín, declaráu Bien d’Interés Cultural en 2014 y al que se venceya un modernu centru d’interpretación. Nél espónense bona parte de les pieces d’interés atopaes nes distintes escavaciones arqueolóxiques realizaes nel castru. El patrimoniu cultural ye únicu. Ta formáu na so mayor parte por capiyines (como les de Malneira y Padraira), ilesies parroquiales de gran interés como la de Penaseita, y casones típiques de l’arquitectura tradicional de la zona.

Na recta final del camín pel conceyu pue apreciase la sierra de Pedras Apañadas, nomada asina porque habría una montonera de piedres depositaes polos caminantes, como na Cruz de Ferro. Bustelo del Camín ye la última llocalidá del tramu asturianu, que despide a los pelegrinos enantes de cruciar a tierres gallegues.